No hi ha diari, ràdio o televisió que aquests
dies no parli de “lectures d’estiu” o “música d’estiu”. Entrevistes a famosos,
recomanacions, espais de “què puc fer?”... Tothom va pel mateix camí (ja se sap
que els mitjans de comunicació alimenten sempre les mateixes rodes, que els
alimenten a ells).
Però ben mirat, no deixa de ser un
despropòsit. Arguments com: “ara que és l’estiu ens convenen lectures
lleugeres, de passar l’estona i que no facin pensar massa” són arguments del
tot tergiversats i que sembla que només vagin a fomentar la cretinització de la
societat.
Justament és l’estiu, temps de vacances, sense
els problemes de la feina, amb totes les hores per davant, el temps ideal per a
cultivar l’esperit i la sensibilitat, per a gaudir d’aquells llibres que volen
més esforç i dedicació, per a submergir-se en algun assaig o una novel·la que
no es podrà deixar en hores, per a dedicar-se a escoltar música; escoltar-la
com a activitat única i exclusiva. Però no: A l’estiu ens hem de tornar frívols
i superficials.
Algú que dedica l’estiu a novel·les lleugeres,
dedicarà l’hivern a Thomas Mann o a Hannah Arendt? Totes aquestes declaracions
em semblen només justificacions barates per al procés d’adormiment dels esperits,
que és on som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada